El llibre ens mostra com el típic “pijo progre” amb un dúplex a Barna i segona residència a l’Empordà, comença a tenir dubtes del que fins ara han estat les seves conviccions polítiques, o sigui les esquerres.
L’autor divideix l’obra en dues parts:
La primera es la més irònica, satírica i divertida, on a forma de diari el protagonista ens fa cinc cèntims del que és actualment la seva vida i de quina és la seva filosofia, en alguns punts l’exageració i la conya són màximes, però la realitat, com quasi sempre, supera la ficció i no ens és gaire difícil trobar coneguts o amics de coneguts que realment són així.
La segona part pren una direcció més seriosa, el protagonista decideix fer un blog i resulta que un misteriós personatge li comença a rebatre tota la seva teoria socialista amb arguments molt sòlids, les converses entre tots dos es van intensificant per moments, i al final doncs... llegiu el llibre, jeje.
El llibre és molt interessant, fa rumiar una mica en conceptes i dogmes que algunes persones tenen molt inculcats ja sigui per la seva educació familiar, escolar, etc. Als fills de treballadors sempre ens han venut la moto de que les esquerres miraven pels treballadors i les dretes pels empresaris, però que és millor; que les esquerres es reventin els diners donant ajudes a tort i a dret, fomentant així la “cultura del gandulerisme” , subvencionant projectes inútils o escoltant totes les queixes i protestes de sindicats que no faciliten gens la creació de llocs de treball? O potser ben mirat ens interessa més que les dretes ajudin als empresaris per que rutllin les seves empreses i així es creïn llocs de treball? Penseu per un moment que si el meu jefe va amb un Mercedes és bona senyal per mi, per que vol dir que la cosa rutlla i jo cobraré un sou digne a final de mes i no estaré a l’atur cobrant els 420 € de subsidi. Bé, això només era un exemple, tots sabem del cert que la classe política està totalment podrida, siguin del partit que siguin, però mentre no hi hagi una revolta social, només ens queda queixant-se i tragar.
En conclusió, aquest divertit llibre convida a reflexionar sobre molts temes; polítics, socials i culturals i espero que serveixi per ampliar una mica el camp de visió de ments estretes. Jo personalment estic d’acord pràcticament en el 80% de les coses que retreu però trobo que hi ha un tema on l’autor hi passa ben bé de puntetes, i és la importància del tema immigració en aquesta llarga crisi que tots estem patint, potser es que li ha fet por ficar-se de ple en un tema delicat, ja que amb lo directes que són les seves crítiques, si hagués dit segons que, se li haguessin tirat a sobre ràpid titllant-lo de xenòfob i racista. Per que en aquesta “lliure democràcia” on vivim tothom pot dir lliurement el que pensa... o no...
Me lo leeré.
ResponderEliminar